diumenge, 27 de setembre del 2009

TIROL (Austria) + Chamonix

Viatge de dues setmanes.
Sortida de Barcelona. Entrada a Austria passant per Munich. Es pot comprar l'enganxina d'Austria a la mateixa aduana.
Arribada a Salzburgo. Es pot aparcar al Parking descobert que hi ha a l'altre banda del riu. Just darrera dels Jardins de Miralbell. Al costat del Pàrking hi ha un supermercat. Dormim al Pàrking. Visita de les dues cases de Mozart. Cap de les dues té un interès especial si no es que en elles va nèixer i viure Mozart. La Casa que tenim més aprop de l'aparcament és on Mozart va viure a partir dels 6 anys aproximadament. La més famosa, la de la Gerdesstrasse, és on va nèixer. Si es vol visitar alguna i en la meva opinió, és més interesant la de la Gerdestrasse. Es una visita molt ràpida.
Salzburgo té un encant per ella mateixa així es que no cal anr a gaires llocs, tant sols donan una volta pels carrers i places, entrant a la catedral i pujant al castell haurem vist i sentit l'encant d'aquesta ciutat.

dimecres, 9 de juliol del 2008

Gales i Sud d'Anglaterra (estiu 2008)









Ruta: Barcelona - Lyon - Dijon - Troyes - Reims - Arras - Calais.

Eurotunnel: 167 € - Hora: 14 hr. dilluns (per obtenir aquest preu cal demanar anada i tornada pel dia següent, per tant la tornada la perdem)


Folkestone - Canterbury - London
London: Camping Cristal Palace (és important fer reserva doncs es molt plé)

Indicacions per arribar-hi: De Canterbury a Londres per la M 2. Quasi bé arribant a Londres agafar la A205 (sembla que no arribava mai). Al sortir de la M2 i passar a la A 205 escollir aquesta en direcció sud. Una vegada situats, no deixar-la per res del mon, encara que sembli que són carrers normals i que ens hem perdut. Hem de continuar durant uns 45 minuts. No desesperar-se. Per fi arribarem al Cristal Palace que es diu així perquè aquest càmping es troba dins d'un park anomenat de la mateixa manera. Com a punt de referencia, hi ha l'antena de la BBC just al costat del càmping.

Londres: Mínim 4 dies de visita intensius.
Recomanacions: No cal esmentar el llocs més turístics i que evidentment tothom visita, però si dos suggeriments: agafar el tren a l'estació de Fenchurch (aixó es pot fer el mateix dia que es visita la torre de Londres, doncs l'estació està al costat. Ah serveix el mateix bitllet del metro). Direcció Lewisham. Baixar a l'estació de Cutty Sark. Per què hem anat aquí? Doncs aquest tren, exterior i elevat et deixarà contemplar el nou barri dels Docklands, ple d'edificis moderns. Al mateix temps en arribar a Cutty Sark, podreu contemplar a l'altre costat del riu les universitats de Greenwich.
En sortir del metro, s'agafa un ascensor que baixa fins un túnel peatonal que et porta al park de Greenwich i evidentment a l'observatori del meridià.
La segona recomanació no es extensiva a tothom, només al fans del grup musical Queen i en concret de Freddie Mercury. Aquí teniu la direcció exacta de la seva casa. No es pot visitar, només es pels més fanàtics ja que un cop allà només pots contemplar un mur i poca cosa més. Logan Place 1, al barri de
Kensignton (una mica apartat). Això és el que trobareu:


:

London - Oxford - Blenheim -Stradford up Avon - Warwick -Liverpool

Una vegada fora de London: visita a Oxford (disposa de càmping). Continuació al Palau de Blenheim: casa natal de W. Churchil. A continuació per la A44 visita dels pobles de les Cotswolds ( Chipping Chapdem)
Arribada a Stradford up Avon . Es pot dormir al parking del centre per 5 L.
Una vegada visitada (casa de Shakespeare, església,...) molt a prop es troba el castell de Warwick.
Crec que es el més car de tots (4 persones: 67 lliures). En aquest castell es fan moltes activitats, així es que desprès de la visita interior es pot romandre pels jardins tot veient els espectacles.
Continuació del viatge cap a Liverpool. Existeix una autopista de peatge que estalvia l'aproximació a Birmingham i per tant en cas de ser cap de setmana es recomanable, tot i que no es barata.
Liverpool: En els Docks (port), hi ha un aparcament on es pot pernoctar. Ruta Beatles: interessant.
No hi ha gaires botigues de música, per això quan es troba alguna cosa interessant, cal comprar-la.

Liverpool - Chester - Conwy - Penrhyn - Caernarfon -Snowdonia
Chester: visita del centre (30 minuts suficient). Es possible dormir a l'aparcament del centre esportiu: ARENA, que es troba bastant aprop de la zona a visitar. Per la nit no hi ha vigilància a l'aparcament, però si unes càmeres de seguretat. Cal abonar unes lliures a la recepció del gimnàs, per poder pernoctar.
Conwy: el castell tan sols conserva l'exterior. Bon aparcament passat l'arc del castell. Per la tarde continuem cap el castell de Penrhyn en el que ni tan sols parem, doncs abans de decidir si es visita o no, ja et cobren pel fer d'aparcar. Seguim i visitem la població de Caernarfon. Molt agradable passejar entre l'aigua i la muralla.
Sortint de la població direcció Llamberis hi ha dos càmpings. El primer, que es el que vàrem anar, te uns serveis correctes no així el lloc on et fan acampar les AC, doncs fa moltíssima pendent i tampoc el tracte personal. Totalment desagradable. Si ho haguéssim sabut, haguéssim anat a l'altre.

Snowdoni
a - Harlech - Machynlleth -

Continuem cap el park de Snowdonia.
Agafem el tren a Llamberis disposats a fer una excursió. Només arribar cal reservar. L'ascens al punt mes alt, es troba en obres per la qual cosa el tren ens deixa a uns 100 mts. del cim. Es una locomotora de carbó amb uns vagons una mica atrotinats. És molt lent i sorollós. Les vistes són agradables, però potser el més bonic de tot es la passejada de baixada a l'estació. Donat que el recorregut en tren es fa massa llarg, vàrem decidir fer la tornada caminat. Això es recomanable ja que la durada del trajecte és pràcticament la mateixa que en tren.


dimecres, 17 d’octubre del 2007

PRESENTACIÓ

Ha nascut el Club d'Amics Catalans de l'Autocaravana ( C.A.C.A. ) amb l'objectiu de fer viatges pel mon en AC.

PREPARATIUS

La idea de fer un viatge amb autocaravana va néixer durant les festes de Nadal de l’any 2005, quan quatre famílies, membres del Club d’Amics Catalans de l’Autocaravana (C.A.C.A), vàrem començar a pensar en aquesta possibilitat.

El primer pensament va ser anar-hi l’estiu del 2006, però finalment no vàrem poder quadrar les vacances de tots, amb els nens no hi havia problema ja que no hi ha escola però els 8 adults (tot i que 3 són professores i disposen de bastants dies) no vàrem poder coincidir en les dates.

El segon i definitiu intent va ser per l’estiu del 2007, vàrem decidir que el dies possibles podien ser del 24 de juliol al 24 d’agost, i a partir d’aquí si algú de nosaltres no hi podia anar la resta faria el viatge de totes maneres.

Vàrem tenir una primera trobada a Lleida portant tota la informació sobre el vaixell, que era el que ens marcava la pauta (horaris, preus, lloc de sortida etc.). Es va decidir embarcar al port de Hanstholm (Dinamarca) el dia 28 de juliol (dissabte) fent escala a les illes Feroe i arribada a Islàndia el 2 d’agost , la tornada amb embarcament a Islàndia el dia 16 d’agost i arribada a Hanstholm el 18 amb un trajecte directe, sense escales. Això ens deixava 15 dies a Islàndia. Si el tornéssim a fer, crec que seria millor romandre 3 setmanes a Islàndia, ja que vàrem poder fer tot el que estava previst, però sense tenir cap dia de descans, és a dir que si plovia no teníem la possibilitat d’esperar i fer la visita al dia següent sense pluja. El viatge el vàrem fer amb camarot interior de quatre llits i una AC de fins a 6 metres de llarg sense porta-bicicletes i ens va sortir per 2.726 € anada i tornada / per família.

La segona trobada per preparar el viatge va ser a St. Quirze del Vallès, ja havíem donat un avançament i teníem la reserva del vaixell feta. Vàrem programar un recorregut ajuntant tots els llocs d’interès que havíem trobat i vàrem establir fer-ho en 15 dies (ens sobrava un dia, que després vàrem utilitzar per anar a Lanmanalaugar, que en un principi no estava previst). També vàrem acordar un torn rotatori pel que fa a l’ordre de circulació de les 4 AC. Així és que cada dia anava davant un de nosaltres i per tant la pressió d’encertar la carretera, trobar un lloc per dinar o dormir etc. quedava repartida entre tots.

Després de diversos correus electrònics ens vàrem acomiadar fins el dia 28 al port d’Hanstholm ja que el dia de sortida de cada família no era el mateix i la ruta tampoc.

Nosaltres vàrem preparar l’AC amb la meitat de la roba d’estiu (pantalons curts, samarretes…) i l’altra meitat d’hivern (forro, anorac, guants, gorro, samarretes tèrmiques…) “ERROR”!!!, ha de ser roba d’hivern, hivern, perquè les temperatures són molt baixes (entre els 2 i el 7 graus) Pel que fa al menjar havíem llegit molt sobre si es podia o no entrar al país productes com la carn, els embotits, l’alcohol, la llet, els ous…. Al final com que no ho teníem clar, vàrem decidir arriscar i portar-ho tot per comprar el mínim possible (pa, fruita, verdura fresca). No vàrem tenir cap problema, a Feroe, res de res, i a Islàndia només van parar els vehicles que no portaven la matrícula de la Unió Europea. Per això si algú porta encara la matrícula antiga, aconsellem canviar-la ja que pot portar confusió sobre el país d’origen. Com que en el vaixell fan tancar el gas, tots els congelats i altres productes que cadascú va considerar “froozen goods” s’han de posar en una bossa (les negres d’escombraries es trenquen i com més cridanera és, colors llampants, per exemple, millor ja que al desembarcar estan totes en un carro i així és més fàcil d’identificar), i se les enduen a una càmera frigorífica.

També vam preparar una farmaciola “botiquín” més completa de l’habitual (sobretot biodramines pel mareig) i alguns recanvis de l’AC com un “netejavidres de recanvi,” bombetes dels fars, gàlibs , fusibles, un tap de goma polivalent (gasoil i aigua), cables d’encesa, oli, anticongelant, corretja de ventilador etc.. Ja estàvem a punt per sortir.

Finalment va estar possible anar-hi les quatre famílies.
Família 1: Carlos, Carme, Carla (14 anys), Mariona (10 anys) i Sílvia (7 anys)
Familia 2: Pere, Lluïsa, Héctor (13 anys), Amàlia (11 anys)
Família 3: Pere, Olga, Joana (15 anys), Eduard (14 anys)
Familia 4: Jaume, Elena, Marc (13 anys), Berta (10 anys)

DADES D'INTERÉS

Corrent elèctrica,
Portar els mateix cable que es fa servir amb un adaptador de 3 entrades.

Benzina
Preus del gasoil de l'estiu de 2007:
Espanya: 1.00 €
França: a l'autopista: 1,21 € - en supermerkats (ex. Leclerc) : 1,05 €
Alemanya: 1,16 €
Dinamarca: 8,79 DKK (1,21 € aprox.)
Islàndia: 124 ISK (1,41 € aprox.)
i sorpresa
"Illes Feroe: 6,44 DKK (0,92 € aprox.)

Benzineres
Diuen que hi ha poques. Nosaltres no vem tenir cap problema. De totes maneres, hi ha un tram de la N1 a la part sud de l'illa on un cartell t'anuncia que durant els proper 200 Kms. no hi ha cap benzinera. Es important recordar-ho.

Roba
Habiem llegit que la temperatura mitja a Islàndia durant el mes d'agost era de 13 graus, doncs bé, nomès dos dies vàrem arribar a superar-los, la resta no pasavem del 2 als 7 graus. A tot aixó se li ha de sumar el fort vent que provoca una sensació mes gran de fred.
Per tant es imprscindible portar roba de molt abrig, anoraks, botes, guants, gorro etc..

Vent
Molt, sobretot a la part coneguda com els fiords del sud (des de Hofn fins a Breidalsvik). Vàrem estar 3 hores i mitja per fer 170 Kms. S'ha de conduir molt a poc a poc ja que hi ha risc de volcar.

Buidat i repostatge d'aigua
En quasibé totes les benzineres hi ha un lloc per rentar els cotxes i els autocar. Allà es pot buidar les aigues grises i desenroscant els raspall de rentar el cotxe es pot agafar aigua per omplir el diposit.
Les aigues negres (WC) ja es un altre questió.

Campings
No podem dir gran cosa perque nomes vem anar a un. Ens va costas 700 ISK per persona i els nens menors de 14 anys no pagan. Per poder banyar-te a la piscina, descoberta pero d'aigua calenta, 2 € aprox. més.
Segons haviem vist a la guia Routard no tots els campins tenen dutxes, amb la qual cosa es important assegurar-se abans. El nostre camping només tenia una dutxa per homes i una per les dones. El buidat del bidó del WC es fa normalment al lavabo doncs alguns campings no disposen de químic.
En resum, no val la pena utilitzar els campings perquè no et sol·lucionen gran cosa. Es pot pernoctar a qualsevol lloc amb tota seguritat i tranquilitat.

Banys
Els banys d'aigues termals a 40 graus són habituals a Islàndia (hi ha més per la part nord que per la sud). Per uns 48 € per família (més o menys els preu d'un camping a Espanya)et pots donar una dutxa un bon afeitat, uns bons lavabos, un bany en aigues sulfuroses, una suna etc... Sortiem com a nous.

Nivell de vida
Es molt alt, encara que alguns preus sorprenen. Per exemple: (preus en euros aproximats)
Plàtans: 2,11 €
Enciam (iceberg): 2 €
Ous: 5 €
Llet: hi ha de 0,91 € el litre fins a 5€
Pa: 2 €

Documentació
DNI i/o passaport. Nosaltres vem utilitzar sempre el passaport.

Diferència horaria
Islàndia: 2 hores menys respecte Espanya.
Feroe: 1 hora meyns respecte Espanya.

RECORREGUT


Havíem quedat en trobar-nos a Hanstholm i cadascú es va organitzar la pujada com va voler sortint des del seu lloc (St. Quirze del Vallès, Lleida, Castellterçol i Barcelona) Nosaltres vam calcular 3 dies per arribar i un mes per si sortís algun imprevist, Així és que vam sortir de Barcelona el dimarts 24 de juliol passant per Narbona, Lyon, Besançon, Mulhouse, Freiburg (per poder entrar al taller de Mannlesman per arreglar algun desperfecte si calia). Després ens vam enterar que una del nostre grup havia parat a arreglar la nevera. Vam seguir per Frankufurt, Kassel, Hannover, Hamburg i ja a Dinamarca a Hanstholm (al Nord de la península de Jutlandia)

Dia 28/07/07 – dissabte
Després d’omplir aigua, buidar totes les aigües brutes , fer una petita bossa pel vaixell i posar benzina ( no sabíem que a Feroe es més barata), ens vàrem dirigir cap al port ja que el ckeck-in per l’embarcament era de 13 a 17 hr. Menjàvem i fèiem la cua quan una trucada de Ruta Solar, l’agència on vam comprar els billetes, ens va informar de l’avançament de la sortida del ferry, perquè la mar estava molt moguda i per tant sortiria unes dues hores abans. A les 18 hr., quasibé a la mateixa hora, comença l’entrada de vehicles i de passatgers, ja que només pot anar dins del vehicle el conductor. Els passatgers pel finger i les AC per la bodega amb les bosses de congelats preparades per entregar just en el moment de pujar. El vaixell “Norroa” de la companya Smyril Line va sortir a les 19:30. Després de veure les cabines pugem a la coberta a la zona de les butaques i ens mengem uns entrepans que portàvem fets.

Dia 29/07/07 – diumenge
Dia de navegació. L’espectacle és deplorable. No hi ha gairebé ningú i les poques persones que hi són es troben unes a la cafeteria i les altres pels passadissos vomitant. Nosaltres vam tenir 7 baixes tot i haver pres biodramines. En el vaixell hi ha un restaurant (400-500 DKK), un buffet lliure (195 DKK) i una cafeteria (80DKK). També hi ha un dutty free. En tots ells es pot pagar en DKK i també en Euros. El vaixell també disposa d’un petit banc per fer canvi de moneda. Els nens més grans van a la piscina coberta mentre que els més petits juguen al UNO i altres jocs de taula que hem portat. Els pocs grans que queden es distreuen mirant les guies que portem i estudiant les rutes. Cal passar les hores com sigui.

Dia 30/07/07 – dilluns
El desembarcament a les illes Feroe està previst a les 6 del matí. A les 4:30 hrs ens desperten per megafonia. Els nostres rellotges marquen les 5:30 , encara no hem canviat les hores.
A la sortida sí que tot el passatge pot anar a les seves AC. Quan sortim veiem el carro amb els “Frozen goods”, els agafem i sortim cap a fora. No va haver-hi cap control duaner. Sortim i anem a buscar un lloc per poder esmorzar. Trobem l’aparcament del poliesportiu (piscina coberta) que té un aparcament força bo i allà ens quedem una estona.
Després d’esmorzar visitem Kvivik, Hvalvik, Saksun i Eidi on dormim. Abans d’arribar a Eidi, hi ha un àrea gratuïta just a la dreta abans d’iniciar la baixada cap a la població. Si està plena es pot continuar per la carretera que porta al poble i a l’esquerra hi ha un aparcament de camions i un petit aparcament en la parada del bus a l’entrada del poble.

Dia 31/07/07 – dimarts
Ens llevem amb molta pluja i un fort vent. Esperem una estona, perquè el vent es fortíssim i iniciem el camí cap a Torshavn.
Abans d’arribar, en una població molt propera a la ciutat de Hivitanes, descobrim una àrea per AC, on es poden buidar les negres, les grises i carregar aigua. Decidim passar el dia per Torshavn visitant el museu de ciències naturals (20 DKK) on hi ha un calamar gegant, no tant (interessant si es porten nens), la fortalesa amb el far, els “carrers peatonals” etc. Dormin a l’aparcament que hi ha davant del port.

Dia 1/08/07 – dimecres
A les Illes Feroe les carreteres són estretes però asfaltades. Les més importants tenen un carril en cada sentit però la majoria nomès disposen una sola via. No cal preocupar-se perquè hi ha unes petites zones on es pot aturar el vehicle i deixar passar el que ve en sentit contrari.
Algunes illes estan comunicades per túnels. Aquests són de pagament. Nosaltres no en vàrem travessar cap perquè ens van comentar que són molt cars.

Dia 2/8/07 (dijous) 219 Km.
Arribada a Seijisfiordur. Desembarquem del ferry amb les Ac. Al sortir de la bodega recollim els “frozen goods”. Una vegada al port ens atura una senyoreta policia que ens pregunta el motiu i la duració del viatge. Li responem “holidays, two weeks” i 10 metres més endavant un altre policia fa exactament el mateix i a la nostra resposta ens col·loca una enganxina al vidre de l’auto. Uns metres més en davant un policia pren nota de la matrícula del vehicle però no ens atura. Ens adonem que tots els vehicles que no porten matrícula de la Unió Europea són apartats de la fila i fan baixar als ocupants. Cap problema amb tots els aliments que portàvem. Ja som a Islàndia.

A Seijisfiordur hi ha benzinera, banc i supermercat. Estem a 5 graus i el gasoil està a 120ISK. Enfilem la carretera N-1 direcció Eguistadir on hi ha també supermercat. Per cert, no cal precipitar-se perquè tothom para al primer súper que hi ha només entrar al poble. Uns metres a la dreta es troba un altre súper, el “BONUS”, que hem pogut comprovar que és una cadena bastant econòmica. Després de comprar algunes verdures i fruites parem a dinar al costat del llac Lagarfjot on segons diu la llegenda viu un monstre com el del llac Ness a Escòcia. (No el veiem) Conduïm per la N-1 (ring road) 20 Km. Fins el desviament a la dreta que ens porta per una pista a la Dettifos que és la primera visita d’aquest viatge. Aquesta pista és la primera presa de contacte amb el que seran algunes de les carreteres per les que hem de circular.
La Detifoos és una cascada espectacular. Seguim i fem una petita parada en una altra cascada, la Hafragilsfoss, que es troba seguint la pista. Finalment arribem a l’impressionant canó d’Asbirgy. A l’aparcament no hi ha ningú. Està condicionat amb uns lavabos i una sortida d’aigua. Decidim passar la nit.



Dia 3/08/07 divendres /146 Km.
Pel matí visitem el canó seguint uns camins que ens porten a un mirador (7 minuts) i al petit llac de sota (5 minuts). Esmorzem i continuem el viatge vorejant la península de Tjornes per arribar a Husavik. Un cop allà fem la reserva per sortir al cap d’un hora a veure les balenes. Hi ha dues companyies. Els serveis i els preus són similars. La diferència són els vaixells (uns mes rústics i d’altres més grans). Contractem la sortida amb la companyia North Sailing pel preu de 3900 ISK els adults i 1950 ISK els nens, de 14 cap avall no paguen. Arribada l’hora ens enfilem i allà ens donen indumentària, es tracta d’un impermeable llarg fins els peus i bastant gruixut (tipus capità pescanova).
Veiem 3 balenes i de tornada ens ofereixen una xocolata calenta que entra la mar de bé ja que el viatge ha estat mogut i fred. Marxem cap el llac Myvatn (My= mosquit, vatn= llac) llac dels mosquits, però no en veiem cap, deuen estar gelats. Dormin a l’aparcament de Dimmubogir. Només hi ha uns lavabos prefabricats que estan bastant malament.

Dia 4/07/08 -dissabte (49 Km.)
Un dels millors dies tot i començar plovent. Es podem fer moltes caminades al voltant del llac. Dimmuborgir és un paratge ple de lava solidificada. Es pot estar bastant estona passejant. Després es pot anar amb l’auto a veure la Grjotagia que és una gruta amb aigua calenta. Més tard ,però encara pel matí, anem a visitar Hvervir-Namafjall que és una zona plena de fumaroles i sulfatares. És impressionant. Continuem per la carretera que ens ha portat fins aquí i enfilem direcció al volcà Krafla. Per arribar-hi passem per la planta geotèrmica però no ens aturem. Arribem al cràter del volcà Viti. Estem al mig d’una tromba d’aigua. Decidim quedar-nos a dinar a l’aparcament del Viti tot i que estem una mica torts. Per la tarda i sense que hi hagi expectatives que el dia canviï ,retornem per la mateixa carretera i ens aturem a Leirhnjukur. És una excursió – passeig que no s’ha de perdre. Nosaltres els vam fer tot i el mal temps. Després com no podia ser d’una altra manera vàrem acabar el dia als banys termals de Jarobabshola (es troben a prop de....). Vam estar dues hores en remull a 40 graus. Relax, neteja i afaitat després a les dutxes. Preu 1400 ISK els adults i 700 ISK els nens més grans de 12 anys. Tanquen a les 12 de la nit. Ens quedem a dormir a l’aparcament. Aquest cop trobem 3 AC més.

Dia 5/08/07 - diumenge (214 Km)
Sortim de Myvatan (hi ha un centre d’informació molt complert de tota la zona inclòs la part del Askja) i enfilem per la N 1, que en aquest tros està tota asfaltada. La temperatura ha pujat i ara hi ha 11 graus. El sol costa de veure. Anem camí de la Godafoss. A la benzinera que hi ha i una mica cap a dins es troben uns lavabos públics nous i molt nets amb una caixeta per deixar 20ISK, cosa que fem sens dubte perquè ens ha anat molt bé trobar-los. Visitem la cascada i marxem cap a Akurery. Posem benzina, omplim d’aigua, buidem a la benzinera OLIS de l’entrada i aparquem davant de l’aigua. Per la tarda visitem la ciutat tot aprofitant que ha sortit el sol. Continuem ruta cap a la granja de Glaumbaer, on passem la nit.

Dia 6/08/07 - dilluns (302 Km)
Al llevar-nos al matí visitem la granja per fora (és gratis) i per "l' econòmic" preu de 3.000 de les antigues pessetes ens ofereixen un esmorzar que consta d’un cafè i una pasta típica, oferiment que rebutgem i marxem cap a les AC.

Continuem i ens aturem al monestir de Pingyrar. Seguim cap a Hvammstangi i pugem cap el nord, voregem la costa per la carretera 711, un camí de terra d’uns 25 Kms fins a una granja que no recordem el nom però que sembla la casa de "Psicosis". Un cop allà es visita la costa que es plena de foques. Només baixar de les AC ens ataquen uns ocells assassins. Són "bubies", una espècie semblant a les gavines però més cridaneres i el que fan és aturar-se sobre una superfície alta, en aquest cas els nostres caps. Per aquest motiu la mestressa de la casa ens ofereix uns pals i una escombra per portar enlairada i així no se'ns possen a sobre. Veiem moltes foques i dinem allà, ja que hi ha una caseta amb lavabos i piques per fregar els plats. Està molt bé. Cal donar la voluntat en una caixeta que queda a la vista. Ens quedem tota la tarda descansant perquè fa un dia esplèndid. Cap a mitja tarda continuem la ruta fins al manantial geotèrmic de Dilbumghirgir????. Estem sorpresos de dormir sobre tanta activitat geològica. A l’aparcament hi ha una paradeta de tomàquets amb una bústia al costat per posar-hi els diners.


Dia 7/08/07 - dimarts

Comença la tercera setmana de viatge.

Visitem Hraunfossar i Barnafoss (aquest parquing també hagués estat un bon lloc per passar la nit ja que hi ha lavabos). Seguim fins a Husafell (lloc de vacances dels Islandesos), posem benzina i retrocedim per la mateixa carretera fins a Varmaland per agafar la 54 direcció Sanefellsjokul (l'entrada al centre de la terra segons Juli Verne). Cal dir que no val massa la pena arribar a Husafell.

Dinem a Arnarstapi. Està plovent moltíssim i no es pot veure ni la glacera ni la muntanya tot i tenir-la davant. Tot i això després de dinar intentem pujar per la pista que porta al peu de la glacera. Tan sols han passat uns metres i ja estem patinant. El terra és ple de fang i continua plovent. Per tot això decidim donar la volta com podem i tornar a la carretera.
Tornem per la 54 fins a la N-1 i ens parem a descansar a la factoria balenera de Mysandur ( no es pot visitar).
Uns quilòmetres més endavant trobem la pista que ens porta fins a la catarata Glymur, la més alta, de 200 mts. de caiguda vertical.
A uns 5 Kms. de pista ens trobem una reixa que ens tanca el pas a les AC. Aparquem, sopem i ens posem a dormir.

Dia 8/08/07 dimecres (113 Km)
Ens llevem d' hora amb ganes de caminar i estirar les cames. El dia no està del tot clar i estem a 12 graus. El camí fins a l'inici de la cascada és d' unes 2 hores.
Quan arribem a dalt, ens sentim decebuts ja que no es veu tota la caiguda de l'aigua.Hem anat per un camí equivocat, l' hem vista des de d'alt i la vista que val la pena és des d' abaix.
Tornem a les AC dinem i per la tarda anem camí cap al famós Blue Lagoon (1800ISK els adults, d' 11 a 15 anys 900 ISK i el menors d' 11 anys no paguen)
Ens banyem, fem 4 saunes (totes) passem per la cascada i ens possem la pasta blanca per tota la cara. Dormin a l'aparcament amb unes vistes als camps de lava. No estem sols. És un bon lloc per dormir.

Dia 9/08/07 dijous (98 Km)
Pel matí visitem Reykiavik. No té res d'especial. Potser la catedral és digna de menció per la seva polivalència (es fan celebracions litúrgiques i també concerts).
Després de dinar ens agafa un fort xàfec que fa que ens afanyem per arribar a les autos que són aparcades a la zona dels museus.
Encara tenim les tovalloles i el banyadors mullats del Blue Lagoon, que ara hem d'afegir els pantalons, impermeables, sabates etc.. L'espectacle dins l'AC és depriment.
Sortim de la capital camí del parc nacional de Pingvellir esperant trobar més bon temps. Efectivament uns quilòmetres fora de la ciutat el temps ha canviat i ja no plou.
Arribem al primer aparcament, des d'on visitem el primer parlament i la falla. En aquesta última visita comença a ploure novament.
Ens quedem a dormir a l'aparcament que té uns lavabos molt ben acondicionats, amb uns aixugadors de mans que ens serveixen per assecar una mica part de la roba que tenim amuntegada a l'interior de l'AC. Estem sols.

Dia 10/08/07 divendres (227 km)
Comencem el dia amb els ànims renovats. Hem endreçat una mica l'AC i marxem cap a Geysir.
Primer ens aturem a la botiga de souvenirs. És de les més completes. Després visitem el Strokur que llança aigua cada 5 minuts aproximadament, i tenim la sort de veure encara que no de fer fotos ni filmar, el Geysir que és més alt i quantiós però que només treu aigua dos cops al dia, una pel mati i l'altre per la tarda (eren aprox. les 12 hrs.)
Continuem camí cap a la Gullfoss. Visita i ruta cap a Fludir on parem a dinar just a l'aparcament que hi ha a prop del càmping. Després de negociar amb els del càmping ens deixen conectar a l'electricitat durant unes 3 hores pel preu de 125 ISK cadascú. Així podem recarregar totes les bateries ja que no disposàvem de suficients cargadors de 12V per a tots.
Per la tarda i amb un dia esplèndid arribem a Leirubakki que és una benzinera, un càmping, un petit hotel i l'oficina d'informació de la zona. Intentem fer una mica de pista cap al volcà Hekla i desistim. Volem que les AC ens durin molts anys.
A Leirubakki preguntem les possibilitats per poder anar a Landmannalaugar i/o l' Hekla.
Descartem el lloguer de 4x4 i optem per agafar l'autobús de línia que va de Reykiavik fins a Vik pasant per Landmannalaugar.
Li preguntem a la senyora que s'encarrega de tot, quant val?
2.200 ISK per persona
anada i tornada? One Way va ser la seva resposta. I els nens, paguen? sí, tots paguen.
Doncs pel mòdic preu de 17.600 ISK (35.000 pessetes) podem passar 2 hores a Landmannalaugar. Tot és molt car, però val la pena tal i com vam poder comprovar l'endemà.

Dia 11/08/07 dissabte (136 km)
L'autobús passa per Leirubakki a les 10:45 i arriba a Landmannalaugar a les 12:30 i el de tornada surt a les 14:30 i arriba a Leirubakki a les 16:15 hr. Es paga a la tornada.
Era un autobús no molt gran, amb tracció a les quatre rodes i molt alt de terra ja que pel camí s'han de creuar rius. També es troben rampes amb un pendent considerable i no cal dir que la pista és de terra i només passa un cotxe. Durant el trajecte hi ha diferents pistes en totes direccions. Cal saber bé quin és el camí.
A l'arribar a Landmannalugar vam veure 2 AC, una espanyola i l'altra francesa. Pel camí que va l'autobús és pràcticament impossible arribar-hi. Ens van comentar que ho van aconseguir anant per una altra pista: per la 26 fins a dalt de tot i baixant pels llacs (Hrauneyjalon i Krokslon). Per aquesta pista, molt a poc a poc i amb molta paciència (entre 2 i 3 hores) es pot arribar tranquil.lament. També es possible arribar-hi des del sud, per Vik (segons altres persones consultades ??)
Fetes aquestes observacions, arribem a Landmannalaugar. És un assentament de tendes de campanya i dues construccions de fusta. Una és un refugi i l'altra són els lavabos i les dutxes. Vàrem fer una petita excursió pels voltants (hi ha una excursió que dóna tota la volta per darrera l'assentament). Les vistes són IMPRESSIONANTS. En aquest lloc es troben tots els colors de l'escala cromàtica. És fantàstic i recomanem anar-hi i passar com a mínim dos dies per poder fer tot tipus de caminades.
Tant havíem gaudit del moment que se'ns va passar el temps i vàrem tornar 5 minuts més tard de l'hora que passava l'autobús. I efectivament: havíem perdut el bus.
i a quin hora passa el següent?
Fins demà ja no en passa cap.
Crec que teníem un problema ja que no disposàvem ni de suficient menjar, ni de roba, ni havíem vingut preparats per passar la nit. Vàrem anar al refugi a preguntar: Quants llits tenen lliures?
Set. Només set. Quants sou? som disset.
Sabent que quedaven set llits i que eren les tres de la tarda amb l'aparcament ple de 4x4 era qüestió de col·locar a 10 en autostop i que els apropessin a Leirubakki.
En mitja hora només van quedar 3 : en Jaume i els dos Peres.



També ells varen poder tornar a les AC. Casualment es van trobar amb unes persones que estaven acampades al càmping de Leirubakki.
Quan ens vam retrovar tots, cadascú va poder explicar la seva experiència; uns es van equivocar de camí, d'altres es van trobar a mig camí, uns altres anaven com una llauna de sardines etc. Realment va resultar molt fàcil. Quan ets de viatge i sobretot a segons quins indrets, tots ens sentim més companys.

Des d'aquí volem donar les gràcies a tots ells.
Encara abans de sopar vàrem fer la visita de la Seljalandsfoss (la cascada que es pasa per darrera) i vam anar a dormir al pàrquing del museu de Skogar que està molt aprop de la Skogafoss.

Dia 12/08/07 - diumenge (207 Km)
Visita a l'Skogafoss, la llengua del glaciar Solheimajokull, el promontori de Dirholaey , on veiem els "frailecillos" i els trolls petrificats, i la platja de lava negra.
Mengem a Kirkjubaejarklaustur i per la tarda fem ruta fins el càmping de Skaftafell (és imprescindible buidar WC, netejar l'AC i una bona dutxa). Preu per família 2100 ISK.



Dia 13/08/07 - dilluns (94 Km)
Excursió pel matí cap a la catarata Svartifoss (la de basalt). Visita del Jokulsarlon. 40 minuts amb un vaixell anfibi pel preu de 2100 ISK per persona, 2300 si ets un grup de meyns de 15 persones.
Aquesta excursió està força bé. El paratge és impressionant.
Dinem a l'aparcament i per la tarda reculem fins Breidarlon que és un lloc menys turístic però d'una bellesa extraordinaria, amb la seva llengua blanca Fjallsjokul. Ens quedem a dormir sols davant d'unes magnífiques vistes i un total silenci.
És convenient trobar un lloc una mica arrecerat (és imposible), ja que per la nit fa molt de vent i les AC van d'un costat a l'altre.

Dia 14/08/07 - dimarts (136 km)
També es pot dormir al pàrquing del Jokulsarlon, hi havia moltes AC o sinó en un àrea de descans de Reyniveltir, a la dreta de la carretera darrere unes roques.
Estem a 10 graus.
Arribem a l'encreuament de la N1 amb la F-985 a Skalafell per contractar una excursió amb 4x4 pel glaciar Skalafelljokull (és una part del gran Vatnajokull). Un cop allà, trobem un plafó on diu que només hi ha dues sortides diaries a les 9:30 hr. i a les 13:30 hrs. per un preu de 8.900 ISK per persona. La primera ja l'hem perdut doncs són les 10:30 i com que ens sembla una mica car pel que representa que es l'excurssió optem per anar a l'oficina d'informació de Hofn perquè ens expliquin amb més detall el recorregut de l'excurssió.
Casualment ens trobem uns nois espanyols que han fet l'excurssió ahir amb motos de neu i ens diuen que es car peró que val la pena.
Els preus són els següents:
Excurssió pel glaciar amb 4x4: 8.900 ISK per persona
Excurssió pel glaciar amb motos de neu: 9.900 ISK
menors de 16 anys: - 50%
Tornem al lloc del plafó amb el temps just i esperem que ens recullint a les 13:30hrs.

Val la pena. A més de conduir les motos de neu que és divertidissim, arribes a un lloc en mig del no res. Només veus gel i neu. Cal dir que et proporcionen botes i roba especial així com casc i guants per conduïr les motos.
A l'acabar l'excurssió decidim conduïr fins Djupirogur per tenir fets uns quants kilòmetres del dia següent.


Per aquesta zona la N1 està en condicions molt dolentes.

Arribant a Múli, una de les nostres AC té una averia. No hi ha res al nostre voltant. Tan sols veiem una casa que es cap a on ens dirigim per demanar si es possible parar al seu jardí per poder arreglar-la ja que ens trobem en mig d'una ventada impressionant que fa que patin pel perill de volcar.
El propietari de la casa, sorprès, ens deixa entrar al seu jardí i arraserar-nos del vent. Com que comença a fer-se fosc i desprès de varies hores arreglant-la (per fi es va solventar el problema) decidim i ens permeten passar la nit a on som.

Dia 15/08/07 - dimecres (201 Km)
Al mati ens llevem dora i ales 8 quand estem a punt de sortir, truquem al timbre de la cas per donar les gràcies peró no trobem a ningú així es que decidim deixar davant la prota en una bossa un lot de productes de casa nostra: 1 litro d'oli d'oliva, unes cerveses Estrella Dorada, un pot de pebrots del "piquillo" i una nota en anglès agraint-li la seva amabilitat.
Després d'aixó iniciem la marxa del pitjor dia de conducció. El vent ens empenyia fora de la carretera i era tant gran la seva força que fins i tot semblava que en algun moment només estiguessim sobre dues rodes. Cal anar molt en compte i molt a poc a poc. Tot i saber que hi havia una carretera que anava més directa cap a Egluilstadir vem decidir anar per la carretera principal no fos cas que tinguessim algun problema mecànic i ens quedessim tirats. A partir de Breidalsvik iniciem la pujada al port per una pista de fang, patinant , amb pluja i boira. Després de 3 hores i quart arribem a Eguilstadir (170 km). Vem arribar bé que es el que compta.

Una vegada allà anem al supermerkat Bonus i a la benzinera per adecentar-les una mica.
Com que feia molt mal temps decidim seguir fins a Seijisfiordur a dinar. Aparquem a l'àrea de AC que hi ha devant del port i que pertany al camping. El seu cost és de 1000 ISK per AC amb l'electricitat. És obligat doncs està prohibit aparcar per pernoctar en tota la població.

Dia 16/08/07 - dijous
Ens possem a la cua per pujar el vaixell. El check-in s'inicia a les 11 hrs. A les 13 hrs. sortim d'Islàndia. Per sort el viatge de tornada va ser d'alló més tranquil. El mar era com una bassa d'oli. Dia de navegació.

Adèu Islàndia. Però fins aviat. Ha estat maravellós i inolvidable.





VERSIÓN EN CASTELLANO

PREPARATIVOS

La idea de hacer un viaje a Islandia en autocaravana surgió durante las Navidades del 2005, cuando cuatro familias, pertenecientes al Club d’Amics Catalans de l’Autocaravana (C.A.C.A.), empezamos a pensar en esta posibilidad.

La idea inicial fue para ir en verano del 2006, pero finalmente, no pudimos cuadrar las vacaciones de todos, con los niños no había problema puesto que no hay colegio pero los 8 adultos (aunque 3 son profesoras y disponen de bastantes dias) no pudimos coincidir en las fechas.

El segundo y definitivo intento para el verano del 2007, lo organizamos de forma de elegir unos días que, en principio podían ser posibles (del 24 de Julio al 24 de Agosto), y a partir de aquí si finalmente alguien no podía ir los demás harían el viaje de todos modos.

Hicimos un primer encuentro en Lleida, llevamos toda la información referente al barco, que era lo que nos marcaba la pauta (horarios, precios, lugares de salida, etc). Decidimos embarcar en Hantsholm (Dinamarca) el dia 28 de Julio con escala en las islas Feroe y llegada a Islandia el 2 de Agosto, la vuelta con embarque en Islandia el 16 y llegada a Hantsholm el 18 con trayecto directo, lo que nos dejaba dos semanas en Islandia. (Si volvieramos ha hacerlo, creo que sería mejor disponer de tres semanas, hicimos todo lo que teníamos programado pero sin dias para descansar y en caso de mal tiempo no teníamos la posibilidad de esperar al dia siguiente para hacer la visita sin lluvia).
Todo esto, con un camarote interior de cuatro camas y una AC de hasta 6 metros de largo sin portabicicletas nos salió por 2.726 euros ida y vuelta por familia.

El segundo encuentro fue en Sant Quirze del Vallés, ya habíamos dado la paga y señal y teníamos la reserva del barco. Programamos un recorrido juntando todos los sitios de interés que queríamos cada uno e intentamos establecer, mas o menos, si podíamos hacerlo en 15 dias (nos sobraba uno, que después no fue así ya que lo empleamos en ir a Lannmanalaugar que no estaba previsto). También acordamos ir conduciendo en un orden y cada día el cabeza de grupo pasaba a la cola con lo cual solamente ibas delante uno de cada cuatro dias y así la presión de acertar la carretera, buscar donde comer, dormir, etc. quedaba repartida acatando cualquier decisión del número 1.

Después de unos cuantos correos electrónicos nos despedimos hasta el dia 28 en Hantsholm ya que cada uno salía un día distinto y tomaba una ruta diferente.

Nosotros preparamos la AC con la mitad de la ropa de verano (pantalones cortos, camisetas…) y la otra mitad de invierno (forro, anorak, guantes, gorro, camisetas termicas….) ERROR!!!!, ha de ser ropa de invierno invierno, tuvimos temperaturas de 7, 5 y 2 grados y tuvimos que alargar la máximo la ropa de invierno mientras que la de verano todavía estaba perfectamente doblada en los armarios.
Respecto a la comida habíamos leido mucho sobre si no se podia entrar alcohol, carne, embutidos, leche fresca y algunas otras cosas que ahora no recuerdo. Al final decidimos jugarnosla y llevarlo todo y a tope para comprar en Islandia lo mínimo posible (pan, fruta, verdura). No tuvimos ningún problema, en Feroe nada y en Islandia solo pararon a los vehículos que no llevaban matrícula europea, si alguen todavía lleva la matrícula antigua (sin la banda azul con la E) es aconsejable cambiarla ya que puede crear confusión sobre el país de origen.
Como en el barco te hacen cerrar el gas todos los congelados y los productos que cada uno consideró (“froozen goods”) se han de poner en una bolsa (las negras de basura se rompen y entre mas llamativa sea mejor ya que al desembarcar estan todas juntas en un carro y así es más fácil distinguirla) y se las llevan a un arcón congelador.
También preparamos un botiquín más completo de lo habitual (sobretodo Biodraminas para el mareo) y algunos recambios de la AC como un limpiaparabrisas de repuesto, bombillas de faros, gálibo… fusibles, un tapon de goma que igual sirve para si se perde el del gasoil como el del depósito de agua, cables de arranque, aceite, anticongelante, correa de ventilador si se sabe cambiar porque si no se sabe no hace falta.

Ya estabamos preparados para partir.
Finalmente pudimos ir los cuatro:
Núm 1: (Carlos, Carme, Carla 14 años, Mariona 10 y Silvia 7)
Núm 2: (Pere, Lluisa, Héctor 14 y Amalia 9 años)
Núm 3: (Pere, Olga, Joana 15 y Eduard 14 años)
Núm 4: (Jaume, Elena, Marc 14 y Berta 9 años)


DATOS DE INTERES

Corriente

Llevar el cable normal que utilizamos en España con un adaptador de tres salidas.

Gasolina

En el verano del 2007, aquí en España el precio del gasoil va a 1,00 €, en Francia la pusimos a 1,21 en autopista y 1,05 en supermercados (Leclerc), en Alemania a 1,16 y en Dinamarca a 8,79 DKK que según el cambio del día viene a ser 1,21 €.
La sorpresa la tuvimos en las Islas Feroe que, pensando que al ser un archipiélago en medio del Atlántico sería más cara por los costes de transporte, va a 6,44 DKK que son 0,92 € (vale la pena salir de DK bajos y llegar a IS llenos).
En Islandia a 124 ISK que son 1,41€.

Ropa

Habíamos leído que la temperatura media en Islandia durante el mes de Agosto era de 13 grados, pues bien, sólo dos días llegamos a superarlos, el resto nos movíamos entre 2, 5 y 7 grados, a veces soplaba un fuerte viento y algo de lluvia que acrecentaba la sensación de frío. Por tanto, no dudéis en llevaros bastante ropa de abrigo.

Gasolineras

Dicen que hay pocas, nosotros no tuvimos ningún problema, creo que hay las mismas que en todas partes, entre repostaje y repostaje pasábamos por delante de un par en las que no parábamos.
De todas formas, en un tramo de la N1 en el sur hay un cartel en el que avisan que durante los próximos 200 Km no hay ninguna gasolinera.

Vaciado y repostaje de agua

En casi todas las gasolineras existe un espacio para lavar los coches, allí se pueden vaciar las grises y desenrollando el cepillo de lavar el coche se puede llenar el depósito.

Campings

No podemos decir mucho, sólo fuimos a uno, nos costó 700 ISK por persona y los de menos de 14 años no pagan, total 2100 ISK (24 €) para los cuatro, para poder bañarse en la piscina va aparte (unos 2 €).
Según habíamos visto el la guía “Routard” no todos los campings tienen duchas, con lo cual es importante cerciorarse, el nuestro sólo tenía una para hombres y una para mujeres.
No había químico, nos dijeron que el vaciado del bidón lo hiciéramos en el WC del lavabo, práctica bastante generalizada en Islandia, en otros había un tubo enterrado en el suelo.
Se puede pernoctar en cualquier sitio con toda seguridad, básicamente utilizamos los aparcamientos de las visitas, la delincuencia es inexistente.

Viento

Mucho, sobretodo en la parte conocida como los fiordos del sur (desde Hofn hasta Breidalsvík) estuvimos tres horas y media para hacer 170 Km, se ha de conducir despacio, cuidado las caravanas y las motos vimos varias que habían volcado.

Baños
[O1]
Los baños en aguas termales a 40 grados son habituales en Islandia, (hay más en el norte que en el sur) por unos 48 euros por familia (más o menos el precio de un camping en España) te dabas una buena ducha, te afeitabas, unos buenos lavabos, un baño en aguas sulfurosas para rejuvenecer la piel, sauna, baño de vapor, etc ….salíamos como nuevos.

Nivel de vida

Es muy alto, aunque algunos precios sorprenden. A modo de ejemplo:
Plátanos 186 ISK el kilo 2,11€
Lechuga 159 ISK el kg 1,81€
Huevos 450 ISK el kg 5,12€
Leche 80 ISK el l. 0,91€

Documentación

DNI y Pasaporte, nosotros utilizamos siempre el Pasaporte.

Diferéncia horaria

En Islandia 2 horas menos respecto a España
En Feroe 1 hora menos respecto a España.


R E C O R R I D O

Y nos despedimos con la consigna: “el 28 de Julio nos vemos en Hantsholm”. Cada uno organizó la subida por la ruta que creyó conveniente, saliendo en distintos dias desde su lugar de origen (Sant Quirze del Vallés, Lleida, Castellterçol y Barcelona).
Nosotros calculamos tres días para llegar, y uno más, por si ocurría algún imprevisto. Salimos de Barcelona el martes día 24 de Julio siguiendo por Narbona, Lyon, Besançon, Mulhouse, Freiburg (para poder parar en Mannlesman? para que Alexander nos arreglara algún desperfecto, si lo había. (Después nos enteramos que una AC de nuestro grupo había parado para arreglar la nevera). Seguimos por Frankfurt, Kassel, Hannover, Hamburgo y ya en Dinamarca, llegar a Hantsholm (en el NW de la península de Jutlandia).
Como no ocurrió nada, llegamos un día antes de lo previsto, aún así, fuimos los últimos del grupo en acoplarnos.

DIA 28/07/07 (sábado)
Después de llenar agua, vaciar grises y negras, preparar la bolsa para el camarote y poner gasoil (no sabíamos que en Feroe era más barato), nos dirigimos al puerto, donde el check-in para el embarque era de 13 a 17h. Comíamos en la cola del embarque cuando nos llamaron de Ruta Solar (la agencia donde encargamos el viaje) para avisarnos que el barco saldría una hora antes debido al mal tiempo. Les dijimos que ya estábamos allí, no obstante demostraron su eficiencia una vez más.
A las 18h. empezó el embarque. Todos embarcamos por el “finger” excepto los conductores que entraron con la AC y con la bolsa de la comida congelada, de un verde chillón para que se distinguiera bien a la salida, para depositarla en el carro que se llevan a un arcón congelador.
Los congelados (“frozen goods”) permanecen en el mencionado carro hasta que acaba el embarque, con esto quiero decir que es aconsejable embarcar de los últimos, ya que los nuestros estuvieron cerca de 30 minutos antes no los entraron.
El barco “Norrona”, de la compañía Smyril Line, zarpó a las 19,30h.
Después de ver los camarotes, que están muy bien, subimos a las tumbonas de cubierta a cenar unos bocadillos que llevábamos.

DIA 29/07/07 (domingo)
Día de navegación, el espectáculo es deplorable, en la cafetería no se ve ni la mitad del pasaje, la gente estaba sufriendo las consecuencias de la mala mar y cada uno estaba devolviendo en la intimidad de su camarote. En nuestro grupo tuvimos 7 bajas que casi no se les vió el pelo hasta el día siguiente. Es muy importante llevar pastillas para el mareo.
En el barco hay un restaurante (400-500 DKK) un buffet libre (195 DKK) y una cafetería (80 DKK), los precios son aproximados y por persona.
En el barco se puede pagar en DKK y en €, también hay un mostrador de cambio.
Los chicos se fueron a la piscina cubierta/sauna/gimnasio mientras los más pequeños jugaban al UNO (es conveniente llevar juegos sobretodo a la vuelta que son tres días) y los mayores leíamos las guías y mirábamos los mapas de Islandia para pasar el día.

DIA 30/07/07 (lunes)
El desembarco en Torshavn estaba previsto para las 6 de la mañana. A a las 4,30h nos despiertan por los altavoces que hay en los camarotes (solo suenan en los camarotes de los que han de bajar). Nuestros relojes marcaban las 5,30h porque todavía no los habíamos atrasado.
Salimos todos montados en la AC cuando a escasos metros de la salida del barco vemos el carro de los “frozen goods”, rápidamente bajé a buscar una bolsa de color verde, la operación duró unos segundos ya que casi todas las bolsas eran blancas.
En el control aduanero no nos hicieron parar, y salimos del puerto torciendo a la derecha en la rotonda al pie del castillo, buscando un sitio para desayunar. Lo encontramos en el aparcamiento del polideportivo/piscina de Torshavn.
Visitamos Kvivik, Hvalvik, Saksun y Eidi donde dormimos. A 300m antes de llegar a Eidi hay una area gratuita, situada a mano derecha antes de bajar la colina. Siguiendo hacia delante, y a mano izquierda, hay un aparcamiento de camiones. Al entrar en la población se encuentra una pequeña plaza con la parada del autobús.

31/07/07 (martes)
Nos despertamos con lluvia y viento, decidimos volver a Torshavn. Antes de llegar, en una población muy cercana a la capital llamada Hivitanes, descubrimos un área de AC, donde se pueden vaciar bidones y grises y hay una manguera para cargar agua.
Pasamos el día en Torshavn visitando el Museo de ciencias naturales, donde hay un calamar gigante y una mandíbula de cachalote, (niños gratis y adultos 20 DKK), la fortaleza y las calles peatonales por donde la noche del 29 al 30 se había celebrado San Olaf. Dormimos en el aparcamiento frente al puerto.

01/08/07 (miércoles)
En Feroe, las carreteras son estrechas. Las más importantes tienen un carril en cada sentido, pero hay otras que tienen unas zonas para poder parar cuando viene un vehículo en sentido contrario. Al ir cuatro AC, normalmente, nos cedían el paso.
Existen túneles que comunican las islas, que son de peaje, nosotros no los utilizamos pero creo que decían que eran bastante caros.
Por la mañana visitamos “la catedral” que está en una población llamada Kirkjubour, que era la antigua capital de las islas Feroe, excursión siguiendo la costa hasta Sidaradyr, llenamos el depósito de gasoil a 6,44 DKK y de vuelta al puerto para el embarque. El check-in fué de 14 a 16h y nos asignaron unos camarotes distintos a los del viaje anterior, esta vez no eran correlativos. Salida de Torshavn a las 18h y noche de navegación.

DIA 02/08/07 (jueves) (219 km)
Llegada a Seijisfiordur. Desembarcamos del ferry montados en las AC. Al salir de la bodega recogemos los “frozen goods”. En el puerto nos para una señorita policía que nos pregunta por la ventanilla del acompañante el motivo y duración del viaje. Le respondemos “holidays, two weeks”, 10 metros más adelante otra hace lo mismo por la ventanilla del conductor y también recibe un “holidays, two weeks” por respuesta y nos pone una pegatina en el cristal. Seguimos unos metros adelante y otro policía nos apunta la matrícula del vehículo, nos da paso, y en este momento es donde vemos que todos los vehículos que no llevan matrícula europea (países del este, Suiza, etc) los hacen parar y bajar del vehículo. No vemos más, y ya en el exterior de la aduana buscamos un lugar donde parar y esperar a que salgan los demás.
Todos salimos sin problemas, en Sejisfiordur hay gasolinera, banco y supermercado, estamos a 5 grados y vemos que el litro de gasoil lo tienen a 120 ISK. Llegamos a Eguilstadir donde también hay de todo (por cierto, los supermercados Bonus son los más económicos), hacemos algunas compras y paramos a comer a orillas del lago Lagarfljot, que según cuenta la leyenda vive un monstruo (como el del lago Ness en Escocia).
Conducimos por la N-1 (ring road) hasta 20 km del lago Myvatn que hay un desvío a la derecha por una pista que nos lleva a la Dettifoss, nuestra primera parada. Esta pista es la primera toma de contacto con lo que van a ser algunas de las carreteras, pistas de tierra en las que se han formado unos surcos horizontales que producen un traqueteo con el que todo vibra, después tenemos que colocar bien los pasadores de las bisagras de los armarios, apretar los tornillos de los brazos de las ventanas, etc.
Después de la catarata Dettifoss paramos en la Hafragilsfoss, que está muy cerca siguiendo la pista, y finalmente llegamos hasta el impresionante cañón de Asbirgy. Llegamos al aparcamiento y no hay nadie, vemos unos lavabos con WC y una toma de agua para llenar el depósito. Decidimos quedarnos a dormir en este idílico lugar.

DIA 03/08/07 (viernes) (146 Km)
Visitamos el cañón aprovechando el silencio y la frescura matina. Salimos después del desayuno, y bordeando la península de Tjornes llegamos a Husavik para contratar una excursión de avistamiento de ballenas. Lo encontramos en la compañía North Sailing a 3900 ISK los adultos 1950 ISK 15 y 16 años y menos de 15 gratis, como nuestro barco no sale hasta dentro de una hora y media, aprovechamos para comer aunque sea un poco pronto.
Vemos un par de colas, nos dan un chocolate caliente y una pasta (que entra muy bien) y nos vamos hacia el lago Myvatn (My=mosquito, vatn=lago, lago de los mosquitos pero no vimos ni uno, tal vez por el frio).
Paramos a dormir en el aparcamiento de Dimmuborgir.

DIA 04/08/07 (sábado) (49 Km)
Uno de los mejores días. Los alrededores del lago Myvatn son muy completos y se pueden hacer muchas visitas en un radio relativamente corto.
Dimmuborgir (parque magmático)
Grjotagia (grutas de agua caliente)
Hvervir-Namafjall (fumarolas y sulfataras)
Krafla (volcán y planta geotérmica)
Viti (volcán con agua en el cráter)
Leirhnjukur (sensaciones únicas en la subida a un volcán)
Para acabar en Jarobadsholar (los baños myvatn) dándonos un baño de más de dos horas en unas aguas termales a 40 grados, relax, afeitado y ducha por 1400 ISK adultos de 12 a 15 años 700 ISK y menos de 12 gratis, en verano cierran a medianoche.
Al salir, cenamos y nos quedamos a dormir en el aparcamiento, esta vez había tres AC más.

DIA 05/08/07 (domingo) (214 Km)
Salimos de Myvatn, como no, por la N-1. Sale el sol, la temperatura ronda los 11 grados, el trayecto es todo asfaltado, estamos felices. En la gasolinera N1 que se encuentra en la Godafoss, siguiendo un poco hacia adentro, hay unos WC públicos muy nuevos y muy limpios con una cajita para echar 20 ISK, cosa que hacemos sin dudar porque nos ha dado muy buen servicio.
Visitamos la cascada y nos vamos a Akureyri, en la gasolinera OLIS pusimos agua, vaciamos grises y por la tarde visitamos la ciudad, como era pronto seguimos la ruta hasta el pequeño aparcamiento de la granja de Glaumbaer.
Al llegar ya volvíamos estar a 6 grados pero vimos un atardecer excepcional.
Después de poner calzos (está en algo de pendiente) dormimos en el aparcamiento.

DIA 06/08/07 (lunes) (302 Km)
Al levantarnos visitamos la granja (es gratis) y por el módico precio de 3000 pts por persona, nos ofrecieron un desayuno a base de café y pastas típicas, ofrecimiento que rehusamos alegando que ya habíamos tomado el desayuno y lamentábamos profundamente no tomarlo allí.
Parada en el monasterio de Pingeyrar, seguimos hasta Hvammstangi y subimos hacia el norte, bordeando la costa por la 711, un camino de tierra de unos 25 km hasta una granja que no recuerdo el nombre pero se parece a la casa de “psicosis”, el objetivo era ver las focas que habitan en la zona.
Nada más bajar de la AC fuimos atacados por “los pájaros”, son bubias, una especie de gaviotas pequeñas y chillonas que lo único que pretendían era apoyarse en nuestras cabezas, la señora de la granja nos dijo que lleváramos paraguas, escobas o algún palo porque se apoyan en la parte más alta, o bien, estar en continuo movimiento.
Vimos bastantes focas y comimos allí. Hay una casita de lavabos, fregaderos y estaban haciendo duchas, la señora de la granja lo mantenía muy limpio y había colocado una caja para “la voluntad”. El día era espléndido, hacía mucho sol, pasamos media tarde ganduleando.
Seguimos nuestra ruta para ir a pernoctar al aparcamiento del manantial geotérmico de Deilbumghirgir????, nos sorprendimos por dormir encima de tanta actividad geotérmica. Aquí hay un puesto donde se pueden comprar bolsitas de cinco tomates (de invernadero) por 100 ISK.

DIA 07/08/07 (martes) (423 Km)
Empezaba nuestra tercera semana de viaje. Visitamos Hraunfossar y Barnafoss (este parking también hubiera sido un buen sitio para dormir ya que había caseta de lavabos). Seguimos hasta Husafell, lugar de vacaciones de los islandeses, ponemos gasoil y retrocedemos por la misma carretera hasta Varmaland para tomar la 54 dirección al Snaefellsjokull (la entrada al centro de la tierra según Julio Verne). Comemos en Arnarstapi, llueve mucho, no vemos la entrada al centro de la tierra, ni el glaciar ni tan solo el volcán debido a que hay mucha niebla, de todas formas, lo intentamos, tomamos la pista de tierra que asciende hasta el pie del glaciar, la pista de tierra se convierte en pista de fango y la AC empieza a patinar, en medio de la niebla y con mala visibilidad damos la vuelta como podemos y seguimos nuestra ruta.
Deshacemos el camino por la 54 hasta recuperar la N-1, descansamos en la factoría ballenera de Mysandur y pocos km adelante encontramos la pista que nos lleva a la catarata glymur (la más alta, 200 m. de caída vertical). Transcurridos unos 5 km. Encontramos una verja que nos cierra el paso avisándonos que a partir de aquí se ha de seguir a pie. Aparcamos, cenamos y dormimos.

DIA 08/08/07 (miércoles) (113 Km)
Nos levantamos pronto con ganas de andar y estirar las piernas, tenemos nubes y claros y estamos a 12 grados, empezamos la ascensión de más o menos 2 horas. Cuando llegamos a la parte alta de la cascada, nos decepcionamos un poco ya que no se ve la caída en toda su extensión pero había sido un buen paseo.
Volvemos a las AC para comer y por la tarde nos vamos a relajar al Blue Lagoon, (adultos 1800 ISK, de 11 a 15 años 900 ISK y menos de 11 gratis). Después del baño, de 4 saunas, de masajearnos las cervicales en una cascada y de untarnos las caras con una pasta blanca que dicen beneficiosa para la piel, volvimos a la AC donde cenamos y dormimos en el mismo aparcamiento con vistas al campo de lava, aquí ya no estábamos solos, éramos unos 12 o 15.

DIA 09/08/07 (jueves) (98 km)
Por la mañana visitamos Reykiavik, la capital. Después de comer nos sorprende una lluvia de cierta intensidad, llegamos a las AC y colgamos los impermeables como podemos. Todavía tenemos las toallas y los bañadores tendidos y húmedos del día anterior, el espectáculo dentro de las AC empieza a ser deprimente.
Tomamos la carretera hacia el P.N. de Pingvellir, a ver si allí, hace mejor tiempo. Visitamos el primer parlamento y la falla, lloviendo. Decidimos quedarnos a dormir en el parking de la falla, ya que también tiene lavabos, y estos con secadores de aire caliente para las manos que nos van de perlas para secar la ropa.

DIA 10/08/07 (viernes) (227 km)
Con ánimos renovados, visitamos Geysir. Vemos el “Strokur” (que lanza agua cada 5 minutos aprox.) y tenemos la suerte de ver (aunque no de filmar ni fotografiar) el “Geysir” (que es mayor pero sólo lanza agua dos veces al día, una por la mañana y otra por la noche).
Después de ver la impresionante Gullfoss, paramos a comer en Fludir, al lado del camping. Después de negociarlo, como los cables nos llegan, nos dejan estar conectados unas tres horas por 125 ISK cada uno. Así podemos recargar las baterías del móvil, walkies, cámaras de video y fotos ya que no teníamos suficientes cargadores de 12V para todos.
Por la tarde seguimos nuestra ruta hasta Leirubakki para informarnos de cómo podemos llegar a Landmanalaugar. Leirubakki es una gasolinera, un camping, un hotelito, la oficina de información y poca cosa más situada a los pies del Hekla. Después de descartar el alquiler de 4x4, la señora de la oficina de información nos dice que hay un autobús de línea regular que va de Reykiavik a Vik pasando por Landmannalaugar.
- Fantástico, pensamos
- ¿y que vale?
-2200 ISK por persona
- ¿ida y vuelta?
- One way fue su respuesta
- ¿Los niños pagan?
-Sí, todos pagan
Pues por el módico precio de 17.600 ISK (35.200 de las antiguas pesetas por familia) podemos pasar 2 horas en Landmannalaugar. Todo es caro pero decidimos hacerlo.

DIA 11/08/07 (sábado) (136 Km)
El autobús sale a las 10,45h y llega a Landmannalaugar a las 12,30 y para volver sale a las 14,30h y llega a Leirubakki a las 16,15h. Se paga a la vuelta.
Era un autobús no muy grande, con tracción a las cuatro ruedas y el suelo muy alto, por el camino se tienen que vadear un par de ríos cuyo caudal varía según la época del año. También encontramos rampas con pendiente considerable y no hace falta decir que la pista es de tierra y sólo pasa un coche, con lo cual cuando viene otro en sentido contrario, uno de los dos ha de salir de la pista.
Al llegar a Landmannalaugar vimos dos AC, una española y otra francesa, por el camino más corto, el que hicimos nosotros con el autobús, creo que no es aconsejable ir en AC, tal vez alguien la ha hecho pero creo que son ganas de correr riesgos innecesarios. Nos comentaron que hay otra pista siguiendo hacia arriba por la 26 y bajando por los lagos (Hrauneyjalon y Krokslon). Por aquí, despacio y con paciencia (entre 2 y 3 horas de viaje) se puede llegar tranquilamente. También se llega desde el sur, por Vik que también decían que la pista era mejor.
Hechas estas observaciones, llegamos a Landmannalaugar, es un asentamiento de tiendas de campaña y dos construcciones de madera. Una es un refugio y la otra son las duchas. Hicimos una pequeña excursión por los alrededores, rodeados de vistas impresionantes. Allí se encuentran todos los colores de la escala cromática, lo consideramos sencillamente fantástico y recomendamos ir a pasar como mínimo un par de días.
Tanto habíamos disfrutado del momento que se nos pasó el tiempo y volvimos de la excursión cinco minutos tarde, el autobús ya había pasado y lo habíamos perdido.
- ¿A que hora pasa el siguiente?
- Ya no pasa hasta mañana
Creo que tenemos un problema ya que no teníamos ni suficiente comida, ni ropa, ni habíamos venido preparados para pasar la noche. Fuimos al refugio a preguntar.
- ¿Cuántas camas libres te quedan?
- Siete, ¿Cuántos sois?
- Diecisiete.
Sabiendo que quedaban siete camas y que eran las tres de la tarde con el aparcamiento lleno de 4x4 sólo era cuestión de poder colocar a 10 en autostop para que les llevaran a Leirubakki y podrían dormir en las AC.
A la media hora la cosa iba bien, Lluisa y Amalia se habían ido con una pareja italiana por la ruta de los lagos, Elena y Berta en otro coche y Carme, Carla Mariona, Silvia y Joana en un pick-up grande. Media hora más tarde salían Carlos y Héctor con unos chicos eslovenos y Olga, Eduard y Marc con una familia francesa.
Sólo quedábamos tres adultos, hombres, sin afeitar y con un aspecto que no invitaba a ser llevados por nadie, pero teníamos la tranquilidad que nuestras familias dormirían al calorcillo de la AC. En aquel momento preguntamos a una familia islandesa si iban a Leirubakki y nos podían llevar
- Sí
- ¿Cuántos? Preguntamos nosotros ya que no era plan de dejar a uno sólo
(aunque habíamos hecho el juego de las pajitas y ya sabíamos a quien le tocaba marcharse el primero, orden que no revelaré ahora)
- Los tres. Fue la respuesta.
Aprovechamos para dar las gracias a todos ellos desde aquí.
Cuando a las 6h nos encontramos todo el grupo en Leirubakki en el lugar donde estaban aparcadas las AC, donde nadie sabía nada de los demás, imaginaros la alegría y el cachondeo.
Seguimos nuestra ruta, visita de la Seljalandsfoss (la que se pasa por detrás) y dormimos en el parking del museo de Skogar muy cerca de la Skogafoss.

DIA 12/08/07 (domingo) (207 km)
Visita de la Skogafoss, la lengua glaciar de Solheimajokull, el promontorio de Dirholaey, donde vemos los frailecillos, los trolls petrificados y la playa de lava negra.
Comemos en Kirkjubaejarklaustur y por la tarde hacemos ruta hasta el camping de Skaftafell (vaciado de depósitos, llenamos agua, limpieza de la AC, etc) precio: 2100 ISK por familia (700 por persona y menos de 14 años no pagan).

DIA 13/08/07 (lunes) (94 Km)
Excursión a visitar la catarata Svartifoss (la de basalto), recorrido en barco anfibio por el Jokulsarlón, 40 minutos, precio 2100 ISK por persona por ser más de 15 (precio de grupo) sino vale 2300 p.p.
Comemos en el aparcamiento del Jokulsarlón, por la tarde retrocedemos hasta el menos turístico pero más bello y tranquilo de Breidarlón con su lengua blanca Fjallsjokull, nos quedamos prendados, pasamos la tarde celebrando el aniversario de Marc y dormimos aquí.
Es conveniente buscar un lugar resguardado, ya que por la noche las AC se movían mucho a causa del fuerte viento.

DIA 14/08/07 (martes) (136 Km)
También se puede dormir en el parking de Jokulsarlón, habían muchas AC, o en el área de descanso de Reyniveltir, a la derecha de la carretera detrás de unas rocas.
Estamos a 10 grados, llegamos a la confluencia de la N-1 con la F-985 en Skalafell para contratar una excursión en 4x4 por el glaciar Skalafelljokull (una parte del gran Vatnajokull). Allí vemos, en un panel, que sólo hay dos salidas diarias (9,30 h y 13,30h), la primera ya la hemos perdido puesto que son las 10,30h y por 8900 ISK por persona nos parece un poco timo. Nos acercamos a la oficina de información de Hofn para que nos lo expliquen con más detalle.
Allí encontramos tres españoles que hicieron la excursión ayer con motos de nieve y nos dicen que es caro pero que vale la pena.
Precios: Excursión por el glaciar en 4x4.- 8900 ISK
Excursión por el glaciar en motos de nieve.- 9900 ISK
Menores de 16 años.- 50%
Volvemos al puesto de intersección con el tiempo justo y nos lo pasamos muy bien, aparte de conducir las motos de nieve, que es divertidísimo, llegas a un punto en medio de la nada donde todo es nieve y hielo.
Al terminar, decidimos conducir hasta Djupirogur para avanzar algunos kms del día siguiente ya que la carretera es muy mala.
A la altura de Múli, la Mobilbetta de Carlos sufre una avería, allí no hay nada, sólo una casa y mucho viento, le pedimos al propietario si nos deja entrar en su jardín para resguardarnos del viento mientras intentamos arreglarla, es un poco reticente pero al final nos deja. Oscurece, tenemos las manos heladas pero conseguimos repararla.
El señor de la casa sale a decirnos que se va a dormir, que ya es tarde y que podemos dormir en el jardín y si mañana necesitamos una grua a Seijisfiordur que se lo digamos, pero no hace falta, ya funciona.

DIA 15/08/07 (miércoles) (201 km)
Nos levantamos, a las 8h ya nos disponíamos a salir pero cuando llamamos al timbre para despedirnos y dar las gracias nadie contesta. Vemos, con sorpresa, que no hay nadie en casa, se han ido al trabajo y nos han dejado allí. Les dejamos en la puerta una bolsa con un lote de productos españoles, que seguro apreciarán (1l de aceite de oliva, 2 cervezas y un bote de pimientos del piquillo) con una nota de agradecimiento (en inglés claro).
Este día fue HORROROSO, conducimos con un fuerte viento que nos sacaba de la carretera y nos ladeaba las AC, la Mobilvetta avanzaba con precaución seguida de la Challenger, la Elnagh y la Joint cerraba el grupo, supimos de caravanas que habían volcado y motos que se habían caído, y hay tramos no asfaltados. A partir de Breidalsvik iniciamos un puerto con pista de barro, patinando, lluvia, niebla, llegamos a Eguilstadir al cabo de tres horas y cuarto para hacer 170 Km. Pero llegamos bien. Se ha de ir despacio y con concentración y prudencia.
En la gasolinera limpiamos las AC (parecía que vinieran del Dakar) y fuimos al supermercado Bonus a comprar algunas cosas.
Como hacía muy mal tiempo seguimos hacia Seijisfiordur a comer, pasamos la tarde descansando en el área de AC que hay delante del puerto (1000 ISK por AC con electricidad) y despedirnos de Islandia.

DIA 16/08/07 (jueves)
Día de navegación. Efectuamos el embarque con los trámites habituales.
A las 11h empieza el check-in y a las 13h zarpamos, los camarotes tampoco fueron correlativos.

DIA 17/08/07 (viernes)
Día de navegación.

DIA 18/08/07 (sábado)
Llegada a Hantshom (DK) puntualmente a las 18h. Desembarco sin problemas y fuimos bajando hacia casa. Pasamos la noche en el area de la autopista en Viborg.

Los días siguientes fueron de regreso, nos despedimos de Pere, Lluisa, Héctor y Amalia que habían de llegar antes a Lleida, los demás estuvimos un dia en “Europa Park” (cerca de Friburgo). Después de despedirnos de Carlos, Carme, Carla, Mariona y Silvia estuvimos un día descansando cerca de Aviñon para llegar a Barcelona el viernes 24 de Agosto después de 32 dias de viaje (los que hicimos menos).
Ha sido una experiencia inolvidable y que recomendamos encarecidamente. También se puede ir sólo ya que no encontraréis problemas de ningún tipo, un buen seguro de asistencia en carretera, un bolsillo bien lleno (mi coste global del viaje incluyéndolo todo excepto los regalos y “souvenirs” para la familia ha sido de 6.193 € para 4 personas) y a disfrutar de unos paisajes que no encontraréis en ningún otro lugar.

Podéis poneros en contacto con nosotros en clubamicsauto@gmail.com

[O1]