RECORREGUT

Havíem quedat en trobar-nos a Hanstholm i cadascú es va organitzar la pujada com va voler sortint des del seu lloc (St. Quirze del Vallès, Lleida, Castellterçol i Barcelona) Nosaltres vam calcular 3 dies per arribar i un mes per si sortís algun imprevist, Així és que vam sortir de Barcelona el dimarts 24 de juliol passant per Narbona, Lyon, Besançon, Mulhouse, Freiburg (per poder entrar al taller de Mannlesman per arreglar algun desperfecte si calia). Després ens vam enterar que una del nostre grup havia parat a arreglar la nevera. Vam seguir per Frankufurt, Kassel, Hannover, Hamburg i ja a Dinamarca a Hanstholm (al Nord de la península de Jutlandia)

Dia 28/07/07 – dissabte
Després d’omplir aigua, buidar totes les aigües brutes , fer una petita bossa pel vaixell i posar benzina ( no sabíem que a Feroe es més barata), ens vàrem dirigir cap al port ja que el ckeck-in per l’embarcament era de 13 a 17 hr. Menjàvem i fèiem la cua quan una trucada de Ruta Solar, l’agència on vam comprar els billetes, ens va informar de l’avançament de la sortida del ferry, perquè la mar estava molt moguda i per tant sortiria unes dues hores abans. A les 18 hr., quasibé a la mateixa hora, comença l’entrada de vehicles i de passatgers, ja que només pot anar dins del vehicle el conductor. Els passatgers pel finger i les AC per la bodega amb les bosses de congelats preparades per entregar just en el moment de pujar. El vaixell “Norroa” de la companya Smyril Line va sortir a les 19:30. Després de veure les cabines pugem a la coberta a la zona de les butaques i ens mengem uns entrepans que portàvem fets.

Dia 29/07/07 – diumenge
Dia de navegació. L’espectacle és deplorable. No hi ha gairebé ningú i les poques persones que hi són es troben unes a la cafeteria i les altres pels passadissos vomitant. Nosaltres vam tenir 7 baixes tot i haver pres biodramines. En el vaixell hi ha un restaurant (400-500 DKK), un buffet lliure (195 DKK) i una cafeteria (80DKK). També hi ha un dutty free. En tots ells es pot pagar en DKK i també en Euros. El vaixell també disposa d’un petit banc per fer canvi de moneda. Els nens més grans van a la piscina coberta mentre que els més petits juguen al UNO i altres jocs de taula que hem portat. Els pocs grans que queden es distreuen mirant les guies que portem i estudiant les rutes. Cal passar les hores com sigui.

Dia 30/07/07 – dilluns
El desembarcament a les illes Feroe està previst a les 6 del matí. A les 4:30 hrs ens desperten per megafonia. Els nostres rellotges marquen les 5:30 , encara no hem canviat les hores.
A la sortida sí que tot el passatge pot anar a les seves AC. Quan sortim veiem el carro amb els “Frozen goods”, els agafem i sortim cap a fora. No va haver-hi cap control duaner. Sortim i anem a buscar un lloc per poder esmorzar. Trobem l’aparcament del poliesportiu (piscina coberta) que té un aparcament força bo i allà ens quedem una estona.
Després d’esmorzar visitem Kvivik, Hvalvik, Saksun i Eidi on dormim. Abans d’arribar a Eidi, hi ha un àrea gratuïta just a la dreta abans d’iniciar la baixada cap a la població. Si està plena es pot continuar per la carretera que porta al poble i a l’esquerra hi ha un aparcament de camions i un petit aparcament en la parada del bus a l’entrada del poble.

Dia 31/07/07 – dimarts
Ens llevem amb molta pluja i un fort vent. Esperem una estona, perquè el vent es fortíssim i iniciem el camí cap a Torshavn.
Abans d’arribar, en una població molt propera a la ciutat de Hivitanes, descobrim una àrea per AC, on es poden buidar les negres, les grises i carregar aigua. Decidim passar el dia per Torshavn visitant el museu de ciències naturals (20 DKK) on hi ha un calamar gegant, no tant (interessant si es porten nens), la fortalesa amb el far, els “carrers peatonals” etc. Dormin a l’aparcament que hi ha davant del port.

Dia 1/08/07 – dimecres
A les Illes Feroe les carreteres són estretes però asfaltades. Les més importants tenen un carril en cada sentit però la majoria nomès disposen una sola via. No cal preocupar-se perquè hi ha unes petites zones on es pot aturar el vehicle i deixar passar el que ve en sentit contrari.
Algunes illes estan comunicades per túnels. Aquests són de pagament. Nosaltres no en vàrem travessar cap perquè ens van comentar que són molt cars.

Dia 2/8/07 (dijous) 219 Km.

Arribada a Seijisfiordur. Desembarquem del ferry amb les Ac. Al sortir de la bodega recollim els “frozen goods”. Una vegada al port ens atura una senyoreta policia que ens pregunta el motiu i la duració del viatge. Li responem “holidays, two weeks” i 10 metres més endavant un altre policia fa exactament el mateix i a la nostra resposta ens col·loca una enganxina al vidre de l’auto. Uns metres més en davant un policia pren nota de la matrícula del vehicle però no ens atura. Ens adonem que tots els vehicles que no porten matrícula de la Unió Europea són apartats de la fila i fan baixar als ocupants. Cap problema amb tots els aliments que portàvem. Ja som a Islàndia.

A Seijisfiordur hi ha benzinera, banc i supermercat. Estem a 5 graus i el gasoil està a 120ISK. Enfilem la carretera N-1 direcció Eguistadir on hi ha també supermercat. Per cert, no cal precipitar-se perquè tothom para al primer súper que hi ha només entrar al poble. Uns metres a la dreta es troba un altre súper, el “BONUS”, que hem pogut comprovar que és una cadena bastant econòmica. Després de comprar algunes verdures i fruites parem a dinar al costat del llac Lagarfjot on segons diu la llegenda viu un monstre com el del llac Ness a Escòcia. (No el veiem) Conduïm per la N-1 (ring road) 20 Km. Fins el desviament a la dreta que ens porta per una pista a la Dettifos que és la primera visita d’aquest viatge. Aquesta pista és la primera presa de contacte amb el que seran algunes de les carreteres per les que hem de circular.
La Detifoos és una cascada espectacular. Seguim i fem una petita parada en una altra cascada, la Hafragilsfoss, que es troba seguint la pista. Finalment arribem a l’impressionant canó d’Asbirgy. A l’aparcament no hi ha ningú. Està condicionat amb uns lavabos i una sortida d’aigua. Decidim passar la nit.

Dia 3/08/07 divendres /146 Km.
Pel matí visitem el canó seguint uns camins que ens porten a un mirador (7 minuts) i al petit llac de sota (5 minuts). Esmorzem i continuem el viatge vorejant la península de Tjornes per arribar a Husavik. Un cop allà fem la reserva per sortir al cap d’un hora a veure les balenes. Hi ha dues companyies. Els serveis i els preus són similars. La diferència són els vaixells (uns mes rústics i d’altres més grans). Contractem la sortida amb la companyia North Sailing pel preu de 3900 ISK els adults i 1950 ISK els nens, de 14 cap avall no paguen. Arribada l’hora ens enfilem i allà ens donen indumentària, es tracta d’un impermeable llarg fins els peus i bastant gruixut (tipus capità pescanova).
Veiem 3 balenes i de tornada ens ofereixen una xocolata calenta que entra la mar de bé ja que el viatge ha estat mogut i fred. Marxem cap el llac Myvatn (My= mosquit, vatn= llac) llac dels mosquits, però no en veiem cap, deuen estar gelats. Dormin a l’aparcament de Dimmubogir. Només hi ha uns lavabos prefabricats que estan bastant malament.

Dia 4/07/08 -dissabte (49 Km.)
Un dels millors dies tot i començar plovent. Es podem fer moltes caminades al voltant del llac. Dimmuborgir és un paratge ple de lava solidificada. Es pot estar bastant estona passejant. Després es pot anar amb l’auto a veure la Grjotagia que és una gruta amb aigua calenta. Més tard ,però encara pel matí, anem a visitar Hvervir-Namafjall que és una zona plena de fumaroles i sulfatares. És impressionant. Continuem per la carretera que ens ha portat fins aquí i enfilem direcció al volcà Krafla. Per arribar-hi passem per la planta geotèrmica però no ens aturem. Arribem al cràter del volcà Viti. Estem al mig d’una tromba d’aigua. Decidim quedar-nos a dinar a l’aparcament del Viti tot i que estem una mica torts. Per la tarda i sense que hi hagi expectatives que el dia canviï ,retornem per la mateixa carretera i ens aturem a Leirhnjukur. És una excursió – passeig que no s’ha de perdre. Nosaltres els vam fer tot i el mal temps. Després com no podia ser d’una altra manera vàrem acabar el dia als banys termals de Jarobabshola (es troben a prop de....). Vam estar dues hores en remull a 40 graus. Relax, neteja i afaitat després a les dutxes. Preu 1400 ISK els adults i 700 ISK els nens més grans de 12 anys. Tanquen a les 12 de la nit. Ens quedem a dormir a l’aparcament. Aquest cop trobem 3 AC més.

Dia 5/08/07 - diumenge (214 Km)
Sortim de Myvatan (hi ha un centre d’informació molt complert de tota la zona inclòs la part del Askja) i enfilem per la N 1, que en aquest tros està tota asfaltada. La temperatura ha pujat i ara hi ha 11 graus. El sol costa de veure. Anem camí de la Godafoss. A la benzinera que hi ha i una mica cap a dins es troben uns lavabos públics nous i molt nets amb una caixeta per deixar 20ISK, cosa que fem sens dubte perquè ens ha anat molt bé trobar-los. Visitem la cascada i marxem cap a Akurery. Posem benzina, omplim d’aigua, buidem a la benzinera OLIS de l’entrada i aparquem davant de l’aigua. Per la tarda visitem la ciutat tot aprofitant que ha sortit el sol. Continuem ruta cap a la granja de Glaumbaer, on passem la nit.

Dia 6/08/07 - dilluns (302 Km)
Al llevar-nos al matí visitem la granja per fora (és gratis) i per "l' econòmic" preu de 3.000 de les antigues pessetes ens ofereixen un esmorzar que consta d’un cafè i una pasta típica, oferiment que rebutgem i marxem cap a les AC.

Continuem i ens aturem al monestir de Pingyrar. Seguim cap a Hvammstangi i pugem cap el nord, voregem la costa per la carretera 711, un camí de terra d’uns 25 Kms fins a una granja que no recordem el nom però que sembla la casa de "Psicosis". Un cop allà es visita la costa que es plena de foques. Només baixar de les AC ens ataquen uns ocells assassins. Són "bubies", una espècie semblant a les gavines però més cridaneres i el que fan és aturar-se sobre una superfície alta, en aquest cas els nostres caps. Per aquest motiu la mestressa de la casa ens ofereix uns pals i una escombra per portar enlairada i així no se'ns possen a sobre. Veiem moltes foques i dinem allà, ja que hi ha una caseta amb lavabos i piques per fregar els plats. Està molt bé. Cal donar la voluntat en una caixeta que queda a la vista. Ens quedem tota la tarda descansant perquè fa un dia esplèndid. Cap a mitja tarda continuem la ruta fins al manantial geotèrmic de Dilbumghirgir????. Estem sorpresos de dormir sobre tanta activitat geològica. A l’aparcament hi ha una paradeta de tomàquets amb una bústia al costat per posar-hi els diners.

Dia 7/08/07 - dimarts

Comença la tercera setmana de viatge.

Visitem Hraunfossar i Barnafoss (aquest parquing també hagués estat un bon lloc per passar la nit ja que hi ha lavabos). Seguim fins a Husafell (lloc de vacances dels Islandesos), posem benzina i retrocedim per la mateixa carretera fins a Varmaland per agafar la 54 direcció Sanefellsjokul (l'entrada al centre de la terra segons Juli Verne). Cal dir que no val massa la pena arribar a Husafell.

Dinem a Arnarstapi. Està plovent moltíssim i no es pot veure ni la glacera ni la muntanya tot i tenir-la davant. Tot i això després de dinar intentem pujar per la pista que porta al peu de la glacera. Tan sols han passat uns metres i ja estem patinant. El terra és ple de fang i continua plovent. Per tot això decidim donar la volta com podem i tornar a la carretera.

Tornem per la 54 fins a la N-1 i ens parem a descansar a la factoria balenera de Mysandur ( no es pot visitar).

Uns quilòmetres més endavant trobem la pista que ens porta fins a la catarata Glymur, la més alta, de 200 mts. de caiguda vertical.

A uns 5 Kms. de pista ens trobem una reixa que ens tanca el pas a les AC. Aparquem, sopem i ens posem a dormir.

Dia 8/08/07 dimecres (113 Km)

Ens llevem d' hora amb ganes de caminar i estirar les cames. El dia no està del tot clar i estem a 12 graus. El camí fins a l'inici de la cascada és d' unes 2 hores.

Quan arribem a dalt, ens sentim decebuts ja que no es veu tota la caiguda de l'aigua.Hem anat per un camí equivocat, l' hem vista des de d'alt i la vista que val la pena és des d' abaix.

Tornem a les AC dinem i per la tarda anem camí cap al famós Blue Lagoon (1800ISK els adults, d' 11 a 15 anys 900 ISK i el menors d' 11 anys no paguen)

Ens banyem, fem 4 saunes (totes) passem per la cascada i ens possem la pasta blanca per tota la cara. Dormin a l'aparcament amb unes vistes als camps de lava. No estem sols. És un bon lloc per dormir.

Dia 9/08/07 dijous (98 Km)

Pel matí visitem Reykiavik. No té res d'especial. Potser la catedral és digna de menció per la seva polivalència (es fan celebracions litúrgiques i també concerts).

Després de dinar ens agafa un fort xàfec que fa que ens afanyem per arribar a les autos que són aparcades a la zona dels museus.

Encara tenim les tovalloles i el banyadors mullats del Blue Lagoon, que ara hem d'afegir els pantalons, impermeables, sabates etc.. L'espectacle dins l'AC és depriment.

Sortim de la capital camí del parc nacional de Pingvellir esperant trobar més bon temps. Efectivament uns quilòmetres fora de la ciutat el temps ha canviat i ja no plou.

Arribem al primer aparcament, des d'on visitem el primer parlament i la falla. En aquesta última visita comença a ploure novament.

Ens quedem a dormir a l'aparcament que té uns lavabos molt ben acondicionats, amb uns aixugadors de mans que ens serveixen per assecar una mica part de la roba que tenim amuntegada a l'interior de l'AC. Estem sols.

Dia 10/08/07 divendres (227 km)

Comencem el dia amb els ànims renovats. Hem endreçat una mica l'AC i marxem cap a Geysir.

Primer ens aturem a la botiga de souvenirs. És de les més completes. Després visitem el Strokur que llança aigua cada 5 minuts aproximadament, i tenim la sort de veure encara que no de fer fotos ni filmar, el Geysir que és més alt i quantiós però que només treu aigua dos cops al dia, una pel mati i l'altre per la tarda (eren aprox. les 12 hrs.)

Continuem camí cap a la Gullfoss. Visita i ruta cap a Fludir on parem a dinar just a l'aparcament que hi ha a prop del càmping. Després de negociar amb els del càmping ens deixen conectar a l'electricitat durant unes 3 hores pel preu de 125 ISK cadascú. Així podem recarregar totes les bateries ja que no disposàvem de suficients cargadors de 12V per a tots.

Per la tarda i amb un dia esplèndid arribem a Leirubakki que és una benzinera, un càmping, un petit hotel i l'oficina d'informació de la zona. Intentem fer una mica de pista cap al volcà Hekla i desistim. Volem que les AC ens durin molts anys.

A Leirubakki preguntem les possibilitats per poder anar a Landmannalaugar i/o l' Hekla.

Descartem el lloguer de 4x4 i optem per agafar l'autobús de línia que va de Reykiavik fins a Vik pasant per Landmannalaugar.

Li preguntem a la senyora que s'encarrega de tot, quant val?

2.200 ISK per persona

anada i tornada? One Way va ser la seva resposta. I els nens, paguen? sí, tots paguen.

Doncs pel mòdic preu de 17.600 ISK (35.000 pessetes) podem passar 2 hores a Landmannalaugar. Tot és molt car, però val la pena tal i com vam poder comprovar l'endemà.

Dia 11/08/07 dissabte (136 km)

L'autobús passa per Leirubakki a les 10:45 i arriba a Landmannalaugar a les 12:30 i el de tornada surt a les 14:30 i arriba a Leirubakki a les 16:15 hr. Es paga a la tornada.

Era un autobús no molt gran, amb tracció a les quatre rodes i molt alt de terra ja que pel camí s'han de creuar rius. També es troben rampes amb un pendent considerable i no cal dir que la pista és de terra i només passa un cotxe. Durant el trajecte hi ha diferents pistes en totes direccions. Cal saber bé quin és el camí.

A l'arribar a Landmannalugar vam veure 2 AC, una espanyola i l'altra francesa. Pel camí que va l'autobús és pràcticament impossible arribar-hi. Ens van comentar que ho van aconseguir anant per una altra pista: per la 26 fins a dalt de tot i baixant pels llacs (Hrauneyjalon i Krokslon). Per aquesta pista, molt a poc a poc i amb molta paciència (entre 2 i 3 hores) es pot arribar tranquil.lament. També es possible arribar-hi des del sud, per Vik (segons altres persones consultades ??)

Fetes aquestes observacions, arribem a Landmannalaugar. És un assentament de tendes de campanya i dues construccions de fusta. Una és un refugi i l'altra són els lavabos i les dutxes. Vàrem fer una petita excursió pels voltants (hi ha una excursió que dóna tota la volta per darrera l'assentament). Les vistes són IMPRESSIONANTS. En aquest lloc es troben tots els colors de l'escala cromàtica. És fantàstic i recomanem anar-hi i passar com a mínim dos dies per poder fer tot tipus de caminades.

Tant havíem gaudit del moment que se'ns va passar el temps i vàrem tornar 5 minuts més tard de l'hora que passava l'autobús. I efectivament: havíem perdut el bus.

i a quin hora passa el següent?

Fins demà ja no en passa cap.

Crec que teníem un problema ja que no disposàvem ni de suficient menjar, ni de roba, ni havíem vingut preparats per passar la nit. Vàrem anar al refugi a preguntar: Quants llits tenen lliures?

Set. Només set. Quants sou? som disset.

Sabent que quedaven set llits i que eren les tres de la tarda amb l'aparcament ple de 4x4 era qüestió de col·locar a 10 en autostop i que els apropessin a Leirubakki.

En mitja hora només van quedar 3 : en Jaume i els dos Peres.

També ells varen poder tornar a les AC. Casualment es van trobar amb unes persones que estaven acampades al càmping de Leirubakki.

Quan ens vam retrovar tots, cadascú va poder explicar la seva experiència; uns es van equivocar de camí, d'altres es van trobar a mig camí, uns altres anaven com una llauna de sardines etc. Realment va resultar molt fàcil. Quan ets de viatge i sobretot a segons quins indrets, tots ens sentim més companys.

Des d'aquí volem donar les gràcies a tots ells.

Encara abans de sopar vàrem fer la visita de la Seljalandsfoss (la cascada que es pasa per darrera) i vam anar a dormir al pàrquing del museu de Skogar que està molt aprop de la Skogafoss.

Dia 12/08/07 - diumenge (207 Km)

Visita a l'Skogafoss, la llengua del glaciar Solheimajokull, el promontori de Dirholaey , on veiem els "frailecillos" i els trolls petrificats, i la platja de lava negra.

Mengem a Kirkjubaejarklaustur i per la tarda fem ruta fins el càmping de Skaftafell (és imprescindible buidar WC, netejar l'AC i una bona dutxa). Preu per família 2100 ISK.

Dia 13/08/07 - dilluns (94 Km)

Excursió pel matí cap a la catarata Svartifoss (la de basalt). Visita del Jokulsarlon. 40 minuts amb un vaixell anfibi pel preu de 2100 ISK per persona, 2300 si ets un grup de meyns de 15 persones.

Aquesta excursió està força bé. El paratge és impressionant.

Dinem a l'aparcament i per la tarda reculem fins Breidarlon que és un lloc menys turístic però d'una bellesa extraordinaria, amb la seva llengua blanca Fjallsjokul. Ens quedem a dormir sols davant d'unes magnífiques vistes i un total silenci.

És convenient trobar un lloc una mica arrecerat (és imposible), ja que per la nit fa molt de vent i les AC van d'un costat a l'altre.

Dia 14/08/07 - dimarts (136 km)

També es pot dormir al pàrquing del Jokulsarlon, hi havia moltes AC o sinó en un àrea de descans de Reyniveltir, a la dreta de la carretera darrere unes roques.

Estem a 10 graus.

Arribem a l'encreuament de la N1 amb la F-985 a Skalafell per contractar una excursió amb 4x4 pel glaciar Skalafelljokull (és una part del gran Vatnajokull). Un cop allà, trobem un plafó on diu que només hi ha dues sortides diaries a les 9:30 hr. i a les 13:30 hrs. per un preu de 8.900 ISK per persona. La primera ja l'hem perdut doncs són les 10:30 i com que ens sembla una mica car pel que representa que es l'excurssió optem per anar a l'oficina d'informació de Hofn perquè ens expliquin amb més detall el recorregut de l'excurssió.

Casualment ens trobem uns nois espanyols que han fet l'excurssió ahir amb motos de neu i ens diuen que es car peró que val la pena.

Els preus són els següents:

Excurssió pel glaciar amb 4x4: 8.900 ISK per persona

Excurssió pel glaciar amb motos de neu: 9.900 ISK

menors de 16 anys: - 50%

Tornem al lloc del plafó amb el temps just i esperem que ens recullint a les 13:30hrs.

Val la pena. A més de conduir les motos de neu que és divertidissim, arribes a un lloc en mig del no res. Només veus gel i neu. Cal dir que et proporcionen botes i roba especial així com casc i guants per conduïr les motos.

A l'acabar l'excurssió decidim conduïr fins Djupirogur per tenir fets uns quants kilòmetres del dia següent.

Per aquesta zona la N1 està en condicions molt dolentes.

Arribant a Múli, una de les nostres AC té una averia. No hi ha res al nostre voltant. Tan sols veiem una casa que es cap a on ens dirigim per demanar si es possible parar al seu jardí per poder arreglar-la ja que ens trobem en mig d'una ventada impressionant que fa que patin pel perill de volcar.

El propietari de la casa, sorprès, ens deixa entrar al seu jardí i arraserar-nos del vent. Com que comença a fer-se fosc i desprès de varies hores arreglant-la (per fi es va solventar el problema) decidim i ens permeten passar la nit a on som.

Dia 15/08/07 - dimecres (201 Km)

Al mati ens llevem dora i ales 8 quand estem a punt de sortir, truquem al timbre de la cas per donar les gràcies peró no trobem a ningú així es que decidim deixar davant la prota en una bossa un lot de productes de casa nostra: 1 litro d'oli d'oliva, unes cerveses Estrella Dorada, un pot de pebrots del "piquillo" i una nota en anglès agraint-li la seva amabilitat.

Després d'aixó iniciem la marxa del pitjor dia de conducció. El vent ens empenyia fora de la carretera i era tant gran la seva força que fins i tot semblava que en algun moment només estiguessim sobre dues rodes. Cal anar molt en compte i molt a poc a poc. Tot i saber que hi havia una carretera que anava més directa cap a Egluilstadir vem decidir anar per la carretera principal no fos cas que tinguessim algun problema mecànic i ens quedessim tirats. A partir de Breidalsvik iniciem la pujada al port per una pista de fang, patinant , amb pluja i boira. Després de 3 hores i quart arribem a Eguilstadir (170 km). Vem arribar bé que es el que compta.

Una vegada allà anem al supermerkat Bonus i a la benzinera per adecentar-les una mica.

Com que feia molt mal temps decidim seguir fins a Seijisfiordur a dinar. Aparquem a l'àrea de AC que hi ha devant del port i que pertany al camping. El seu cost és de 1000 ISK per AC amb l'electricitat. És obligat doncs està prohibit aparcar per pernoctar en tota la població.

Dia 16/08/07 - dijous

Ens possem a la cua per pujar el vaixell. El check-in s'inicia a les 11 hrs. A les 13 hrs. sortim d'Islàndia. Per sort el viatge de tornada va ser d'alló més tranquil. El mar era com una bassa d'oli. Dia de navegació.

Adèu Islàndia. Però fins aviat. Ha estat maravellós i inolvidable.